massafressa

dia 144

2011-06-22T16:14:00.003-04:00

Artista: ALISIS
Cançó: Morfina
Concert: Sala El Torín, Olot
Dia: 18/06/2011

MORFINA. Alisis. Sala El Torín, Olot. from xavi salavedra on Vimeo.

dia 143

2011-03-02T07:19:00.003-04:00

The Commitments - Treat Her Right

Una de les millors pel·lícules (per no dir la millor) musicals que s'han fet mai. La clau està en la història però també en el fons. I és que els actors no són actors, són músics. Quan toquen es veu que toquen i no que interpreten.

En aquesta cançó el que canta és el que fa de màneger del grup en Robert Arkins, l'Andrew Strong l'excel·lent frontman es limita a fer algun crit de guerra.

dia 142

2011-02-05T15:54:00.003-04:00

Mazoni - el riu

Massa sovint, ens trenquem les banyes buscant i rebuscant fora de casa nostra.

Aquí també tenim gent molt interessant. Un d'ells és en Jaume Pla de la Bisbal. El tiu quan feia COU ni es plantejava fer la selectivitat per què tenia clar que el que volia era ser i viure de la música.

Jo em trec el barret no només davant la seva proposta artística sinó també per la seva actitud. I és que quants artistes conegueu que han fet una gira de 31 concerts en 31 dies consecutius? Ah, i un dels concerts era a Amsterdam. Poca broma.

se m'emporta el riu... i no t'he dit adéu.

dia 141

2011-01-04T06:34:00.003-04:00

Alisis - L'autopista dels Alisis

Buscar más artistas como Alisis en Myspace Music

dia 140

2010-12-30T10:31:00.004-04:00

Un Pare Noel educat

Quan parlem d’educació podríem estar tots d’acord que del que es tracta, allò que és fonamental, és el traspàs d’informació i de coneixements. És precisament en el grau d’adquisició de coneixements que es basen tots els estudis que es fan sobre els resultats educatius. Un país, un poble o una escola són millors en relació a altres en funció dels resultats obtinguts en determinades proves que mesuren les capacitats dels alumnes.

No entraré ara a valorar, la funcionalitat d’aquestes proves, que quedi dit de passada em semblen necessàries. Només vull posar de manifest una qüestió que tots tenim present però que massa sovint passem per alt:

L’educació és coneixement sí, però també és valors i cultura. I en aquesta última és on vull incidir, en la cultura que ens és pròpia, la nostra, la catalana i que tenim el deure de compartir amb els nostres infants.

Així doncs, tota la societat tendim a emplenar-nos la boca de la importància de
l’educació però com a implicats (pares i mares, mestres, educadors, alumnes, periodistes, tertulians, psicòlegs,...) caiem sovint en paranys propis dels nostres dies: la competitivitat, la globalització, la publicitat,...

I aquí és on apareix el Pare Noel a algunes (poques) de les nostres escoles i llars
d’infants. I això és el que em fa ferir. Des de quan els nostres fills i filles coneixen el Pare Noel? L’han de conèixer des de l’escola? Com se li justifica a un nen o nena que el Pare Noel ha vingut a la seva aula però que a casa no ve. Que és un personatge forani i que a Catalunya no el coneixem? I si no ens és propi de la nostra cultura, com és que se’n parla a les escoles i llars d’infants?

No, no estic d’acord que com a poble ens deixem conquerir culturalment. No hi ha
excuses que valguin. A les nostres escoles i llars d’infants per Nadal, les nostres filles, han de conèixer el Tió i els Tres Reis i no pas tradicions d’altres pobles. Que no és pels fills igualment d’enriquidor i màgic donar la mà a un patge reial? Algú s’imagina un nen de Massachussetts cagant el tió?

El fet doncs, de donar més importància a altres cultures o si més no de posar-les al
mateix nivell que la nostra, també s’hauria de tenir en compte a l’hora d’avaluar els
resultats educatius d’un país, d’un poble o d’una escola. L’educació és coneixement sí, però també és valors i cultura.

Pere Ventura Mas

dia 139

2010-12-21T04:39:00.005-04:00

Alisis

Alisis és un grup format per quatre amics que després d’un llarg període d’inactivitat decideixen tornar a assajar i a composar nous temes. La seva música beu directament del post-punk i de bandes sinistres dels anys 80 com The Camaleons, The Cure, Sisters of Mercy, Bauhaus,... tot i que també reconeixen influències de grups com Smashing Pumpkins, Pixies, Editors, Sonic Youth,... i de formacions més properes com és el cas de Kitsch, que tot i tenir-hi poques coses en comú musicalment parlant, comparteixen l’idioma amb què canten i la necessitat d’expressar-se des d’un costat més poètic. Les llestres d’Alisis no són banals ni gratuïtes. La seva proposta doncs no és fàcil i implica més d’una escolta que transporta a l’oient a un país fred, amb poques hores de sol i on el vent bufa sempre en una sola direcció.

Alisis acaba de publicar la seva primera maqueta titulada Dies estranys, que inclou deu cançons i que va ser gravada el passat mes de juliol als Estudis Ground de Cornellà de Terri sota la supervisió del tècnic Jaume Figueres.

Si els vols escoltar visita’ls al seu myspace i si estàs interessat/da en aconseguir la maqueta, posa’t en contacte amb ells a alisisgrup@gmail.com.

Les fotos de promoció del grup són d'en Dani Salvà.

Bufen nous aires... benvinguts a Alisis!

dia 138

2010-08-30T17:04:00.005-04:00

Anna Roig i L'ombre de ton chien - Corro sota la pluja

Avui una altra mostra d'un grup d'aquí que aporta noves idees al panorama musical. L'Anna Roig i l'ombre de ton chien construeixen aquest tema que traspúa el que ha de ser una cançó pop. No calen més paraules. Senzillesa, sentiment i una bona melodia.

dia 137

2010-08-26T07:46:00.004-04:00

El petit de Cal Eril - La Catarineta per la Mercè

Una bona mostra del que es cou a l'actual escena de música cantada en català. Idees fresques i originals, bona sonoritat i aportacions noves i desecomplexades.

Si teniu l'oportunitat no us perdeu alguna entrevista amb en Joan Pons. Tot un personatge. M'agrada.

dia 136

2010-06-04T03:11:00.006-04:00

Los Punsetes - Maricas

Aquest grup madrileny és la última sensación del pop rock espanyol. Els més moderns de la classe, els quals tenen bones crítiques tant de la prensa especialitzada com de la resta de mortals amb camisa de quadros i barba de més de tres dies. Mireu si estan ben considerats que aquest mes són portada del Rockdelux (un altre dia faré una altra entrada dedicada a aquesta revista).

Sonen bé. Guitarres, distorsions i acoplaments.

Tenen actitud, una bona posada en escena (la cantant es queda inmòbil tot el concert) i s'ho creuen. Les lletres directes són una de les claus del seu èxit. No tenen pèls a la llengua. Tu tries.

dia 135

2010-05-27T09:49:00.003-04:00

1, 2, 3 acció

Argelaguer és un poble molt tranquil que només de tant en tant veu com s'altera la normalitat del dia a dia. Ara estem vivim uns dies d'aquests, diferents. La causa: el rodatge d'escenes interiors de la pel·lícula El Monje (diuen que hi sortirà en Sergi López) que estan filmant a una casa del poble.
De totes maneres, amb tota la parafernàlia que porten, sort que només filmen escenes interiors.

dia 134

2010-05-05T03:03:00.003-04:00

Neu de maig

Només per deixar-ne constància. Aquesta nit a nevat al Bassegoda, Mare de Déu del Mont, Comanegra, Puigneulòs,... i el tou de neu es veu considerable. Tot el que no va fer a finals d'any ho fa ara.

dia 133

2010-03-23T15:42:00.007-04:00

Un dia a la neu

Aprofitant la combinació perfecte (bon temps-disponibilitat personal) m'acosto a la neu que em cau més a prop.

Resseguint el torrent

Començo al primer aparcament de l'estació de Vallter i enfilo el torrent fins a creuar la pista del xalet. Pujo cap al Coll de la Marrana i d'aquí fins al Bastiments. Fa un dia fantàstic.

Des del Bastiments, el Pic de Freser i el de l'Infern

Des de dalt dos aspres baixen per la pala directe que et portaria cap a la Coma de l'Embut, jo no

m'hi atreveixo i baixo per la pala normal, la directe. Encara s'esquia prou bé per ser tard i per la calor que fa.

El segon aspre

Abans d'arribar al Coll de la Marrana una altra vegada, decideixo (he descartat la primera canal) baixar cap a la dreta, cap a la Coma de l'Embut per ressegir-la, per allargar la baixada i per aprofitar una mica més el dia. Arribo fins al pluviòmetre.

Esses poc abans d'arribar al pluvilòmetre

Torno a posar pells i enfilo la pujada que em porta definitivament al Coll de la Marrana. Hi arribo desfet de la calor. Increïble la que cau. Disfruto de la baixada que em porta fins al cotxe.

L'ombra suant

Sol d'havent dinat al Gra de Fajol

dia 132

2010-03-04T10:49:00.007-04:00

Vampire weekend
Val la pena està sempre a la última? Aquests Novaiorquesos estan a dalt de tot, és a dir, ja estan baixant.

dia 131

2010-02-24T11:27:00.005-04:00

Portada i home

Ja tinc la meva foto digne de ser penjada a sleeveface.

Ah, la portada del disc és d'un grup de rock alemany que es deien INTERZONE i que va ser publicat el 1981. No sé com ha arribat a casa, a tu et sona Montserrat? És teu? Si ho és ja te'l tornaré.

dia 130

2010-02-15T04:02:00.003-04:00

Animamundi Teatre

Aquesta companyia de teatre d'ombres presenta durant tot el mes de febrer el seu espectacle més nou al Tantarantana del barri del Raval de Barcelona.

El Petit Roure és una obra on hi actuen actors i titelles i que vol fer arribar un missatge d'esperança malgrat el ritme infernal dels nostres dies.

Recomanat per a tota la família!!

dia 129

2010-01-21T03:57:00.004-04:00

Reunión de pastores
ovejas muertas.

dia 128

2009-12-22T07:43:00.004-04:00

Eleccions 13D

El diumenge 13 de desembre, coincidint amb la Festa Major del poble a Argelaguer (com a uns 170 pobles més de tot el país) vàrem votar per decidir si volem que Catalunya sigui un país independent.

Va ser una jornada molt tranquil·la i reivindicativa que es va desenvolupar amb total normalitat, com un dia electoral més, i durnat la qual van exercir el seu dret a vot tant joves com persones grans i fins i tot immigrans. Val a dir, que Argelaguer va ser el municipi de la Garrotxa amb un índex de participació més elevat. Aquí teniu els resultats:

Els resultats generals van ser molt bons encara que els mitjans de comunicació remarquin que la participació va ser molt baixa. En tot cas va ser baixa als municipis més grans, no pas als pobles petits ni a la comarca d'Osona (on feia més temps que estaven preparant tota la infrastructura necessària).
Alguna cosa es mou... i nosaltres hi serem.

Visca Catalunya lliure!

dia 127

2009-12-10T17:23:00.005-04:00

13D

A Argelaguer ja fa dies que ens preparem per les elccions d'aquest diumenge 13 de desembre. A més de reunions, bustiades i xerrades, també ens hem decidit per decorar el poble (amb el consentiment de l'Esglèsia).

a decidir!!

dia 126

2009-12-03T03:53:00.004-04:00

Ja podeu escoltar un dels poemes que van formar part del recital Spoon River Anthology - Edgar Lee Masters.

Mireu l'entrada del dia 123

dia 125

2009-11-16T12:26:00.002-04:00

Mazoni - Ei, que surt el sol

M'ha fet gràcia trobar en aquest vídeo d'en Jaume Pla (Mazoni) una persona coneguda.

dia 124

2009-11-05T15:53:00.004-04:00

Bucejant...

Sempre n'hi ha que volten pel món buscant alló que més els motiva, l'escència del seu temps, de la seva vida.
Uns tiren fotos, d'altres fan música, n'hi ha que interioritzen moviments per reproduir-los coordinadament, hi ha els que dibuixen, els que lluiten, alguns ens enfilem allà on podem,... i n'hi ha d'altres que baixen a les profunditats oceàniques.

Aquí teniu un vídeo d'en Pablo bucejant entre taurons.

dia 123

2009-10-27T06:21:00.007-04:00

Spoon River Anthology - Edgar Lee Masters
Versió catalana de Jaume Bosquet i Miquel Àngel Llauger

Aquest diumenge dia 1 de novembre a les 6 de la tarda, dia de Tot Sants, es podrà veure a la La Planeta (Girona) un recital de poemes extrets de l'obra Spoon River Anthology

El muntatge és de la Rosa Vilanova i en Jaume Bosquet i gira al voltant d'una trentena de personatges morts que per uns moments tornen del més enllà i van explicant des del seu punt de vista la vida a Spoon River.

EL TURÓ

On són l’Elmer, en Herman, en Bert, en Tom i en Charley,
el feble de voluntat, el fort de braços, el pallasso, el borratxo, el de les baralles?
Tots, tots, estan dormint al turó.

Un va morir d’una febrada,
l’altre es va socarrimar en una mina,
l’altre el van matar en una batussa,
l’altre va morir a la presó,
l’altre va caure del pont on treballava per mantenir fills i dona—
Tots, tots estant dormint, dormint, dormint al turó.

On són l’Ella, la Kate, la Mag, la Lizzie i l’Edith,
la de cor tendre, la ingènua, la ferma, l’orgullosa, la feliç?—
Totes, totes, estan dormint al turó.

Una va morir d’un part vergonyós,
l’altra per un amor dissortat,
l’altra en mans d’un dròpol en un bordell,
l’altra amb l’orgull romput, corrent darrere els desitjos del cor,
l’altra que buscava la vida lluny a Londres i a París
va ser retornada al seu pam de terra per l’Ella, la Kate i la Mag—
Totes, totes estan dormint, dormint, dormint al turó.

On és l’oncle Isaac i la tia Emily,
i el vell Towny Kincaid i Sevigne Hougton,
i el Major Walker que havia parlat
amb homes venerables de la revolució?—
Tots, tots, estan dormint al turó.

Els van portar fills morts a la guerra,
i filles esclafades per la vida,
i fills orfes, plorant—
Tots, tots estan dormint, dormint, dormint al turó.

On és el vell violinista Jones
que va jugar amb seva la vida ben bé noranta anys,
desafiant ventades a pit batent,
bevent, fent merder, sense pensar ni en la dona ni en la família,
ni en l’or, ni en l’amor, ni en el cel?
És aquí! xerrant de les xefles d’abans,
de les curses de cavalls de fa tants anys a Clary’s Grove,
del que va dir Abe Lincoln
a Springfield una vegada.

ELSA WERTMAN

Jo era una camperola jove vinguda d’Alemanya,
ulls blaus, rosada, feliç i forta.
I el primer lloc on vaig treballar va ser a casa de Thomas Greene.
Un dia d’estiu quan la dona era fora
ell va entrar a la cuina i em va agafar
estretament entre els seus braços i em va petonejar el coll,
i jo girava el cap. Després cap dels dos
va saber el que fèiem.
I vaig plorar pel que seria de mi.
I plorava i plorava perquè el meu secret començava a notar-se.
Un dia la senyora Greene em va dir que ho sabia,
i que no em preocupés,
i que, com que no tenia fills, pensava adoptar-lo.
(Ell per tranquil·litzar-la li havia regalat una granja.)
I es va tancar a casa i escampava rumors,
com si la cosa li hagués de passar a ella.
I tot va anar bé i el nen va néixer— Van ser molt amables amb mi.
Després em vaig casar amb Gus Wertman, i els anys van passar.
Però—durant els mítings quan els veïns creien que jo plorava
per l’eloqüència de Hamilton Greene—
no era pas per això.
No! Jo volia cridar: Aquest és el meu fill! Aquest és el meu fill!

dia 122

2009-10-23T06:17:00.005-04:00

Neouvielle (3091m) des del Lac Aubert

Cim de fàcil accés que forma part de l'únic massís principal que es troba només en l'estat Francès.

Pujada: 3h
baixada: 2h
Temps aproximats.

El camí comença al peu del Lac Aubert i enfila a la dreta entre pedres i clapes d'herba. Al cap d'uns 45 minuts s'entra a l'antiga glacera del Neouvielle, és a dir que cal caminar pel mig de grans blocs de roca. De gel actualment en queda una llengua molt petita, ja a tocar dels 3000m.

A la part final, sobretot si has pujat directa com és el cas, cal dedicar-se una estona a grimpar.

La baixada pel mateix camí de pujar.

Lac Aubert

Ramoun (esquerra) i Neouvielle (al mig)

Bretxa Chausenque

Pare i fill... i esperit sant

El que queda de glacera

Començant a grimpar

En segon pla, el Pic Long

Descalç al cim

Una marmota

dia 121

2009-10-23T06:09:00.005-04:00

Les primeres neus

L'any passat va ser el dia 28 d'octubre.
Aquest any ha nevat per primera vegada el dia 22. Una setmana abans.

Vinga Déu del Temps, emplena de neu les muntanyes, fes capes i més capes per ser pujades i baixades.

dia 120

2009-09-29T08:18:00.004-04:00

Senior i El Cor Brutal

Des del País Valencià ens arriba aquesta perla. Bona cançó amb música tirant a alegre i amb una lletra més aviat trista...

"...i si no estàs sol, estàs amb qui no vols."

El Signe Dels Temps from senior on Vimeo.

Si nois efectivament estem en temps de folk, neofolk, o com vulgueu etiquetar-ho. No falta gaire per reviure el grunge. Jo calculo que d'aquí a un parell d'anys com a molt tindrem una infinitat de grups nous hereus de Nirvana, Pearl Jam, Soundgarden,... A veure si m'hi acosto. De moment ja tornem a tenir entre nosaltres les entrenyables i mítiques botes Dr. Martens. Un altre senyall?

dia 119

2009-09-18T06:37:00.013-04:00

Pic Long - Dent de Estiberre Male

Marxem de casa aviat i després d'unes 5 hores de cotxe comencem a caminar. Hem passat Lourdes i a Luz Saint Sauveur agafem una pista que enfila amont durant uns 11km. De seguida deixem l'asfalt.

Al fons es veu el Col du Piedrehite

Aparquem, ens carreguem les motxilles i comencem a caminar direcció al Col du Piedrehite. Des d'aquí ja veiem l'objectiu de demà, el Pic Long i també l'objectiu d'avui, l'estany de Rabiet. La cabanya on dormirem encara se'ns amaga.

El Pic Long des del Col du Piedrehite

Lac Rabiet

L'estany i la cabanya

Després de la forta baixada, arribem a la barraca. Passem la tarda banyant-nos a l'estany i fent pràctiques de rappel.

Dijous al matí, comemcem a caminar a les 6h. Anem guanyant alçada, voregem l'espectacular estany tourrat i pugem la penosa pendent (penosa per la dificultat de caminar entre pedres que et fan recular) fins al coll que hi ha entre el Pic Long i la Dent d'Estiberre Male on hi arribem a 2/4 de 9.

Lac Tourrat i el Pic Long

Ara ens queda la part final. La cresta. Casc i budrier. Hi dediquem una hora fins al cim. No és pas molt díficil però si que hi ha algun pas aeri que requereix mirar-s'ho dues vegades abans de moure una mà o un peu.

La cresta cimera

Arribem a dalt a 2/4 de 10. Fotos, aliments, contemplació de les vistes i cap avall. Desfem la cresta sense complicacions, sense encigalar-nos.

El Vignemale

Mont Perdut i Cilindre de Marboré

Un cop arribats al coll per segona vegada decidim pujar fins a la Dent d'Estiberre Male. Hi dediquem 15 minuts. Se'ns ha fet tard i encara ens queden moltes hores fins al cotxe.

Dent d'Estiberre Male

Des de l'Estiberre baixem cap al llac Tourrat i d'aquí cap a la cabanya on hem fet nit. Recullim els sacs i les màrfegues i amb més pes a la motxilla afrontem l'últim tram de l'excurció. Remuntar el Col du Piedrehite per aquesta vessant és especialment dur i més després del cansament acumulat.

Lac Tourrat

El tros de baixada fins al cotxe el fem com autòmats i amb la certesa que hem pujat a una altra muntanya sagrada i que si arribem a fer els altres cims veïns ens hauríem mullat. Arribem al cotxe amb boira espessa.

La boira que ens atrapa

dia 118

2009-09-03T06:34:00.007-04:00

Comanegra - via morta

I ara una petita sorpresa.
Aquest estiu i gràcies a la col·laboració i paciència del senyor JM ja podem escoltar una nova versió de via morta.

Aqu� la via morta
drets, ferms, a punt. Sempre a punt.
Disposats a fer-te sentir
petit, sol, indefens. Poruc.

Atrapats a la via
res no implica silenci, claror.
Moviments dependents
sempre amb tu sempre a prop.

Som esquerps com l'aigua al desert.
Com la l�nia de l'oest, som lluny. Molt lluny.

Perqu� et perdis mirant de tocar-nos
enflairant el rastre que escampem.
Perqu� et perdis mirant de tocar-nos
enflairant el rastre que deixem.

dia 117

2009-09-02T07:03:00.003-04:00

Quimi Portet - Homes i dones del cap dret

Després de tot l'estiu sense cap entrada,
comencem amb nou material
la present temporada.

Visca Catalunya i visca el mestre.

dia 116

2009-06-26T02:40:00.006-04:00

A Banyoles tenen l'(A)phònica, a Figueres l'Acústica, a Arbúcies el PopArb, a Vic el MMVV, a Tàrrega la Fira de teatre al carrer i a Olot... a Olot tenim el Panorama, el festival d'allò altre. És a dir, una patata bullida disfressada d'art contemporani, de noves tendències, videoprojeccions, espectacles varis de dansa, titelles, performances, música, teatre,... una mica de tot que no ens porta ni arriba enlloc.

Volen estar tant a la última, ser tant diferents, que ni els més moderns s'acosten. És una proposta massa radical, que de tant heterogenia no defineix una línia clara d'actuació i la clientela va perduda. Panorama t'aporta tant que no saps què esperar-ne. El missatge es dilueix, queda difuminat i el receptor no perceb de què va.

És art vendre hamburgueses i passar vídeos musicals?

Ah i si poses al google Panorama, l'has de caçar a la cinquena entrada. Els altres festivals surten en primera posició.

dia 115

2009-05-22T02:58:00.001-04:00

La mateixa història

Publish at Scribd or explore others: historia salle

dia 114

2009-05-13T05:07:00.005-04:00

Antonio Vega

Guitarrista i compositor de Nacha pop que va quedar atrapat en el món del rock, ahir es va morir.
Aquesta cançó és genial: La chica de ayer.

dia 113

2009-04-24T02:56:00.004-04:00

Roses, llibres i música

Sobretaula és un circuit de concerts acústics. Dos músics de l'escena moderna catalana (s'ha d'estar molt a la última per fer d'artista) es troben per tocar les seves cançons; primer un, després l'altre i de vegades tots dos junts.

Doncs bé, per Sant Jordi vam anar a fer el volt a Banyoles aprofitant que es presentava la nova entrega d'en Blauet. Després d'esquivar tota la gentada vam decidir anar a fer un entrepà a l'Ateneu.

La sorpresa va ser que un cop entaulats van arribar dos músics (en Pau Guillamet, Guillamino i en David Carabén, dels Mishima) i van començar a cantar cançons. I nosaltres allà per casualitat. Tot un plaer.

La proposta és interessant i original però a mi m'agrada més un directe d'un grup sencer. Ara, per anar amb tota la família cotxet inclòs no va estar del tot malamemt. Aplaudeixo la iniciativa que en Marçal i tota la gent de Bankrobber tiren endavant des del 2005.

dia 112

2009-04-07T14:40:00.004-04:00

Santa Bàrbara de Pruneres

Un altre dels infinits llocs idíl·lics de l'Alta Garrotxa.

Aquí és on hi volien fer un cementiri espiritual. Per sort la cosa sembla que s'ha refredat i ara per ara el projecte està aturat.

El que intentàven fer era un cementiri natural on tu podries comprar una alzina per evocar-hi les cendres dels teus estimats al seu peu (o ells hi podrien tirar les teves, és clar).

Fins aquí tot molt bucòlic, però: i la carretera per arribar-hi? I l'aparcament? I el centre per crear trobades i xerrades i divagacions sobre com viure i no sobreviure? I... .

Tot això és el que s'amaga darrera la Vall del Silenci. Com dèia, sort que algú ha tingut seny i els hi ha cardat botifarra.

El campanar de Sta Bàrbara que treu el cap.

La Sala i la cresta del Ferran a darrera.

L'omnipresent Comanegra amb l'esquerda del Toll i el cingle de les Gralles als peus.

L'espectacular pedrot del Bassegoda.

Cavalls pasturant amb el Bassegoda darrera.

dia 111

2009-04-03T05:09:00.007-04:00

La Professó

Avui a Besalú celebrem la nostra professó (processó) com en diem. Un acte que va molt més enllà que una celebració religiosa. Encara que cada vegada li volen donar un caire més espiritual som molts els que hi participem per tradició i convicció cultural.

Aquí teniu un petit vídeo dels Estaferms. Aquests vespre en directe.

Ara que ho veig, aquest film es titula: Estaferms (Els Manaies de Besalú) i això no es pas veritat. A Besalú qui fa de manaies són els manaies. Nosaltres els Estaferms som ben diferents. Som Estaferms i de manaies no en tenim res. Diré més encara, a un Estaferm lo pitjor que li poden arribar a dir és: manaia.
Ja ho veieu la rivalitat (ben entesa) fa poble, fa país.

dia 110

2009-04-01T08:46:00.003-04:00

noranta3

Avui que la força finita
es desentén del cos
estèrils excuses no eviten
entrar en repós.

Avui que no és possible
deixar-ho estar
i tot s'enfonsa per moments
les hores passen dements.

Tremolen records
besses els noms
desvies el pols
revius altres mons.

dia 109

2009-03-29T12:02:00.002-04:00

Via morta - Comanegra

També la podeu escoltar al myspace.

dia 108.1

2009-03-11T10:47:00.005-04:00

Entre els Pics de la Vaca i el Pic Freser

Sortim cap a 2/4 d'11 del revolt del refugi d'Ull de Ter. Pugem al coll de la Marrana i un cop allà, decidim anar cap al coll de Tirapits. Per tant, flanquegem per sota del Bastiments i del Pic Freser (per la Feixa llarga) i per sobre d'Aigots Podrits, sense perdre massa altura.

Des del Coll de la Marrana, al fons on hem arribat

A la dreta el Gra de Fajol

Passem pel costat de la cabanya de Tirapits i enfilem la pala que li queda a la dreta. A la carena veiem que se'ns ha fet tard i decidim desfer el camí. Seiem al sol una estona, queixalada i per avall. Silenci.

Pic de l'Infern

Per la baixada agafem en un primer moment el camí d'estiu més o menys, sempre buscant la millor neu i després ens fiquem ben bé a la Coma del Freser. Aquí, al ser en un tub encaixonat, hi ha molta neu i molt bona.

La Coma del Freser

Coma del Freser i al fons el Balandrau

No parem fins que som a sota del coll de la Marrana però per el costat de Coma de Vaca. Ens aturem a l'altura del pluviòmetre, posem pells i remuntem fins a la Marrana. Baixem amb la neu més dura del dia fins a trobar la pista on la neu ja està totalment transformada.

Aquí teniu el mapa de la zona.

dia 108

2009-03-11T07:05:00.004-04:00

La processionària

Si et passeges pel bosc aquests dies ja et trobaràs amb files índies de la processionària, senyal inequívoc que el bon temps s'acosta.

La primavera truca a la porta.

dia 107

2009-03-05T09:18:00.012-04:00

Taga 28.02.2009

Sortim des de Can Roca, passat Sta Magdalena de Puigsac. Ens equipem i al cap de 10 minuts ja es troba la neu.

Amb raquetes i esquís als peus segons convé, anem enfilant la pista que mena amont. Només cal anar seguint les traces; el camí és evident. Passem els abeuradors i continuem pujant per l'esquerra del torrent que baixa de la Portella d'Ogassa. Un cop surtim de l'embut només ens queda l'últim tros, ja veiem la punta de la creu. Des de dalt bona vista del Pirineu, del Pedraforca i del Cadí.

La baixada la fem pel mateix camí de pujada. Retca avall els de les raquetes i desviant-se cap a les pales de la dreta (direcció Puig Estela) els que esquien per buscar més pendent i més bona neu. La qualitat d'aquesta és prou bona per disfrutar baixant.

Puig Estela i serra Cavallera des del Taga i diferència entre nord i sud

El Pedraforca i la serra del Cadí a la dreta

Pales de baixada

Més esquiadors

dia 106.1

2009-02-25T16:41:00.005-04:00

Bastiments

Escapada llampec al Bastiments. Dia assoleiat, una mica ventós però sense exagerar. La neu lleugerament gelada però esquiable. Bones vistes del Conflent i el Vallespir. Núvols sobre el costat català.

Des del cim del Bastiments

dia 106

2009-02-25T15:51:00.003-04:00

Des del passat 19 de novembre que tenia pendent aquest missatge. Tal com havíem quedat a l'entrada del dia 96 (i tal com li havia dit a Lacapblanc) aquí teniu una petita mostra del que mengem els diumenges a casa. Dic petita mostra perquè com podeu veure les fotos són d'havent dinat, un cop ja hem escurat la cassola.

Senyores i senyors... llepin-se els dits: Arrós a la cassola i rostit.

dia 105

2009-02-14T05:04:00.005-04:00

Manel - Al mar

Una de les millors cançons del disc de debut d'aquest excel·lent grup. La línia de baix és impressionant. L'ukelele d'entrada enlluerna però el que guarneix la cançó és l'orga de fons. I els vents, els vents ens porten al cim.
Són uns mestres de fer exclatar la senzillesa . L'han clavat.

Manel - No t'enyoro

Poques vegades una versió supera el tema original. Aquesta ho fa de sobres. Tocada pels Pets sembla petita al costat d'aquesta lectura que en fa Manel. La part tranquil·la, a mitja cançó, el tros de l'estribillo, el del no t'enyoro nena ah ah ah,... baixa primer per pujar i pujar, per despedir-se. Punt i final.

dia 104

2009-02-12T15:00:00.004-04:00

Fa bastant dies d'aquesta carta. Segurament tots voslatres l'heu rebuda o llegida per algun costat o altre. Jo no me'n puc estar.

Hola a totes i a tots. Us demanaré que dediqueu uns minuts a llegir el meu text i espero que no us deixi indiferents.

Fa unes setmanes vaig escriure una carta a la Mònica Terribas, Directora de TV3, per queixar-me de l'actitud d'un presentador anomenat Josep Cuní al seu programa Els Matins.

La carta va ser llegida per la Sra. Terribas i se'm va respondre que certament calia que els mitjans de comunicació fossin prudents i respectuosos, tenint en compte de quina manera influeixen en l'opinió pública (...). Pot ser us preguntareu per què l'envio avui i no un altre dia?

Doncs perquè avui precisament, en un altre mitjà de comunicació (El Periódico) es diu que les escoles "desdenyen" els ordinadors de què disposen, i aquest petit detall imprès m'ha fet decidir-me a enviar la carta a tothom.

Considero que hi ha una campanya de desprestigi molt gran contra els professionals de l'ensenyament des de fa un temps per part de l'Administració. I ara, en època de crisi, es tracta de fer creure a la gent que no fem servir el material que tants diners costa als contribuents (meeentida!).

En el fons, el que es busca és fer creure a la societat que no cal destinar tants recursos públics als centres educatius, i amb l'opinió pública amb aquesta idea al cap ja no serà un problema reduir la inversió.

I jo em pregunto: Per què aquestes mateixes persones que tant qüestionen la inversió pública en educació no es qüestionen mai la mateixa inversió pública en el ministeri de defensa (...) o els diners que cada any van a parar a la casa reial? (...).

Gràcies pel vostre temps.

Sílvia Cano (Manresa)

dia 103

2009-01-28T03:44:00.003-04:00

Pic de la Dona

Pugem des de l'estació de VallTer direcció a la Portella de Mantet amb molta neu. Una neu pols de primera qualitat. Obrim traça. Des de la Portella enfilem la carena que puja cap a l'esquerra direcció al Pic de la Dona. Fa un dia esplèndid. Poc abans del cim comencen a sortir pedres i decidim que per baixar haurem de fer-ho a peu fins al coll on agafarem una pala que mena cap a la part francesa i que està molt carregada. La baixada és impressionant, llàstima que s'acabi tant ràpid. Molt i molt bona neu.
Des del peu de la Portella tornem a enfilar-la i un cop a dalt treiem pells un altre cop i fem el segon descens. Sense paraules. A baix tornem a posar les pells i un altre cop cap amont. Són les 12 quan arribem per tercera vegada a la Portella de Mantet. Un glop i preperats per l'última baixada que ens deixa molt satisfets.

Pic de la Dona

dia 102

2009-01-19T08:34:00.004-04:00

El millor de la classe

Com cada principi d'any les revistes de música fan les seves llistes del millor del curs passat.

M'ha agradat veure com a la revista ROCKDELUX han escollit com a tercer disc nacional del 2008 (per ells nacional és igual a Espanya, què hi farem) el debut de Manel. Aquest quartet de BCN han sorprés a tothom amb la seva barreja de folk i pop, unes lletres quotidianes i unes melodies molt ben trobades.

Pel fet de fer folk s'han guanyat els de la revista dels moderns, i és que aquest estil és ara el que toca.
Amb aquesta elecció coincideixen amb els de l'ENDERROCK (ni que sigui per una vegada) que també els posen a dalt de tot de la seva llista. Estaran malalts a Can ROCKDELUX?
La qüestió és que Manel t'enganxen i sí, jo també he caigut a les seves mans. Són molt bons. Felicitats.
També a la llista de l'ENDERROCK trobem a Ix! en sisena posició que no estar gota malament. Passa però, que en quart lloc hi ha Plouen Catximbes. A mi aquí no me la carden. Coses que no s'entenen.

De totes maneres és millor sortir a una llista que no pas no sortir-hi, per molt que algun dia t'hagin deixat bé. Ix! no surten al ROCKDELUX. Naturalment Plouen Catximbes tampoc.

dia 101

2009-01-13T03:54:00.002-04:00

Estanislau Verdet - Per fer país insultem en català

dia 100.1

2008-12-17T08:11:00.006-04:00

Bastiments

Un molt bon dia d'esquí. Aquest any ens espera molta neu. Sortim aviat del pàrquing d'abaix. Encara van els canons. Quedem al passar per sota seu ben nevats, més ben dit, ben gelats. Un tros amunt ja es paren i continuem per la pista direcció al coll de la Marrana. Abans d'arribar-hi avancem a un altre esquiador. Pugem sense problemes el coll i enfilem cap a la pala del Bastiments. Hi ha una traça molt marcada que seguim fins al cim. Dia espectecular. Ni vent ni fred. Molt bona vista dels Pirineus i de França. Llàstima que els núvols ens tapin la província de Girona i la Catalunya Central.

La baixada la fem senes problemes. El que havíem avançat pujant ens carda una repassada baixant impressionant.
Un altre cop al coll de la Marrana, baixem per la canal de pujada, la de sota del Gra de Fajol i anem a trobar la pista del Xalet.

Molt bona sortida que ens deixa amb més ganes que mai de tornar-hi aviat.

Gra de Fajol

Mar de núvols

Enfilant la pala del Bastiments

dia 100

2008-12-17T07:44:00.005-04:00

Belly - feed the tree

Et sona això? A veure qui és el valent.
De les cendres dels admirats Throwing muses la Tanya Donelly va muntar aquest (també) excel·lent grup. Imprescindibles.

dia 99

2008-12-04T08:47:00.003-04:00

interpol-obstacle 1

Escolteu això. M'agrada. Imatge i actitud. Que no ho són tot lògicament si no van acompanyades d'un bon fons.

dia 98.1

2008-11-26T06:08:00.011-04:00

Puigmal BTT

Un dijous de final d'estiu, ens vam decidir de pujar al Puigmal amb BTT. Bé a dalt de tot no hi vam pas arribar. Ho deixo pels més experts o atrevits. De fet, em sembla una bogeira ja que l'últim tram has de carregar la bici a coll i després quan toca baixar potser no hi vas a cavall per tractar-se d'un tros empinat i pedregós que el fa molt tècnic.

Nosaltres vam sortir de Plànoles, vam pujar direcció a la collada de Tosses per la nacional i a l'altura de Dòrria ens vam desviar a la dreta per anar a buscar la pista que porta cap a la creu de Meians.

Aquí parada, glop i mos. Des d'aquí tocava enfilar unes rampes impressionantment dretes, que t'obliguen a baixar de la bici i fer-les a peu. Un cop a la carena, es tracta d'anar guanyant altura, a estones suaumnet a estones sense descans. Quan vam ser a la part superior de l'estació d'esquí francesa de Puigmal, vam fer una altra parada per poder encarar l'últim tros amb garanties.

Al Pas dels lladres vam aparcar les màquines i a peu i després de 35 minuts ens vam plantar al cim.
Al Puigmal, foto, caixalada, contemplació de les vistes i per avall.

Vam agafar les bicis i vam desfer un tros de camí però de seguida, a l'altura del coll de Queralbs, vam desviar-nos a l'esquerra per un corriol de molt bon baixar. Bessants suaus orientats al sud.

De cop però, es presenta una baixada dreta dreta sense dificultat que mena a l'interior d'un bosc de pins i que ens deixa a prop del Pla de Barraques. Des d'aquí només ens queda fer l'últim tram d'uns 7-8 km de baixada asfaltada.

Distància: 46,8 km

Desnivell acumulat pujada: 2.669 m

Desnivell acumulat baixada: 1.839 m

Aquí teniu el track.

dia 98

2008-11-26T06:06:00.002-04:00

Després del temporal... la calma.

dia 97

2008-11-11T17:19:00.005-04:00

Concert Ix! i Plouen Catximbes

Gran concert dels Ix! divendres passat a la Mirona on presentaven el seu primer disc Autòmat Infinit. Aquesta gent saben estar a dalt d'un escenari, transmeten seguretat, cosa que sembla molt òbvia (ja que es presuposa que els grups en van sobrats) però que el 90 per cent de les vegades no s'aconsegueix. A més, tenen un bon directe ple de bones cançons que es va fer curt.
A destacar els ritmes del bateria, sembla que no faci res però t'atrapa. I el cantant... el cantant, el senyor David és un excel·lent frontman que a més té bona veu. Per cert, algú sap què se'n van fer de les seves sabates?

Dels Plouen, no massa coses es poden dir. Ha de ser molt difícil tocar després d'un grup que ho fa bastant més bé que tu. Sonen molt millor en disc que en directe. Només deuen tenir un parell de cançons passables (si ens oblidem de les lletres). No pot ser que a cada cançó deixin el baix i el bateria sols. N'abusen. Molt bé tenir un trompeta i saxofonista quan toques reggae, però que en cardes de dos vents a dalt l'escenari quan fas pop-rock? Els tius es van passar més de mig concert sense tocar. Segur que s'avorreixen.

fotos fetes amb un mòbil Sony Ericsson

dia 96

2008-11-08T15:10:00.004-04:00

Tots Sants, carbasses i castanyes

Per Tots Sants aquí a Catalunya és tradició menjar castanyes. Senyal de tardor. Fer foc i coure-les amb flama. I mentre couen ruixar-les amb aigua perquè es torrin però no es cremin. Boníssimes. A casa la iaia, els diumenges de tardor són les postres. Sí Laia, a l'arròs i al rostit, hi afegim les castanayes de postres.

El que la gent no sap o no vol saber o no queda bé saber i dir, és que també per Tots Sants aquí a Catalunya era tradició agafar carbasses i buidar-les, fent dibuixos de cares amb forats i després posar-hi espelmes a dins. Sí, aquí els nostres avis i els nostres pares també ho feien això de les carbasses, molt abans que ens comencessin a imposar tardicions anglosexones per tots costats. Les buidaven, els hi donaven forma, una espelma encesa a dins i les penjaven de les portes de les cases de pagès per Tots Sants i pel dia 2 de novembre, dia dels morts.

Mengem castanyes i buidem carbasses perquè fa temps que ho venim fent com a catalans, i actualment perquè uns pocs ho mantenen amb convicció.

dia 95

2008-11-01T11:24:00.001-04:00

Ara que vens tard
el sol es pon aviat
ja res m'atrapa

dia 94.1

2008-10-31T07:48:00.006-04:00

Vides robades

Cada vegada que des de TV3 o des d'una productora de cinema o televisió es proposen dur a la pantalla la vida i les gestes d'algun heroi o personatge rellevant de la història del nostre país, no aconsegueixen transmetre l'esperit de l'època que volen recrear. No parlo de sí es basen en la veritat històrica (ja se sap que si fas un producte per vendre cal que tingui diversos ingredients per fer-lo més atractiu), no. Parlo de la fotografia del film. No és creïble. La llum d'aquestes pel·licules o minisèries ho espatlla tot, o més ben dit, no ens transporta centenars d'anys enrera. Ho filmen com avui i no pas com ahir. D'aquesta manera, se'm fa molt díficil ficar-me dins de la història. Si cuidessin més la tonalitat de les escenes i el joc de llums el resultat final seria més interessant.

A més, perquè carai sempre caracteritzen el protagonista de macarra? Només heu de mirar La Punyalada o en Serrallonga. No m'agrada. Herois peluts lluny del que van ser.

dia 94

2008-10-31T07:46:00.000-04:00

Núvols blancs al cel
vent fort que els acompanya
i demà Tots Sants

dia 93

2008-10-30T06:08:00.003-04:00

La conjuració dels Déus

Dimarts 28 d'octubre,
bosses d'aire fred s'escampen pel cel arrossegant núvols plens de gotes de pluja,
de lleugera neu.
Dimecres 29 d'octubre,
l'horitzó del nord és blanc, ens espera, m'espera gruixut i tou, relliscós.
Vindré.

dia 92

2008-10-13T11:55:00.007-04:00

Sortida BTT: Olot-Begudà-La Devesa-Castellfollit-El Cos-Torre Canadell-Sant Joan les Fonts-Olot

36 km
1150 m de desnivell positiu
3h i mitja de temps total

Des d'Olot ens dirigim a Begudà per carretera. Passat el poble ens enfilem direcció Santaló per arribar a l'ermita de la Devesa. Parada i comtemplació de la Garrotxa i el Pirineu.

Baixem pel corriol que porta cap als Angles i al Pont Trencat, per des d'aquí travessar els horts i l'estètica passarel·la de Castellfollit de la Roca. Agafem la carretera d'Oix i abans de Can Bundància pugem a la dreta per una pista de 4 km que porta directament al Cos. Fem un mos tot mirant les conques del Llierca i del Fluvià i tota la col·lecció de naus industrials del Pla Politger que creix a un ritme frenètic.

Agafem un altre corriol entretingut per anar a trobar un xic més avall la pista que ens ha menat fins a dalt. Poc abans d'arribar al parador de Castellfollit, hem de baixar a la dreta per anar a travessar la riera que ve de la Vall del Bac i pujar fins a Torre Canadell per unes fortes rampes. Un cop aquí queda poca pujada fins al caire que mena a Vivers i a Sant Joan. Tornem per carretera fins a Olot.

dia 91

2008-10-09T05:09:00.005-04:00

Quimi Portet - Pasturarem

Pasturarem Master PSAO - Quimi Portet

Després de tot un mes
sense entrar res,
aquí teniu un classic del bloc.
Un que sovint pastura
i no s'atura enlloc.

dia 90.1

2008-08-26T07:30:00.003-04:00

Adrià Puntí - sota una col

Boníssima cançó de l'astre de Salt. Si aquest tiu no fos català, el fariem jugar a una altra divisió. És una llàstima que estigui perdut.

dia 90

2008-08-26T07:22:00.003-04:00

Ix! - nàufrag

Concert en directe al Taller 11 de Cadaqués que deu ser on queden alguna vegada per assajar. A veure si en David ens ho explica.

dia 89

2008-08-21T05:29:00.009-04:00

Vignemale

El passat 11 i 12 d'agost vam anar a pujar el Vignemale, en estil alpí. Vam sortir de casa a les 6h i després de 5 hores i mitja i 530 km vam arribar al Pont d'Epagne.

l'estany de Gaube

A les 12h vam començar a enfilar tota la vall del Gaube. Vam passar per l'estany de Gaube, que cal vorejar per la seva dreta i vam continuar direcció el refugi de les Oulettes, amb la impressionant cara nord del Vignemale fent-nos companyia tota l'estona.

Vignemale i la línia que marca el Colouir de Gaube

La paret és espectecular, uns 1000m de pedra vertical amb glaceres penjant i amb el corredor Colouir de Gaube que la parteix. Realment sembla impossible que hi hagi gent que pugi per aquesta canal. Des del refugi vam continuar pujant fins al coll Horquette de Ossue. Allà vam deixar les motxilles i vam pujar al Petit Vignemale. Vam desfer el camí fins al coll i ens en vam anar a joc cap al refugi de Baysellance (un dels més antics del Pirineu). En total el primer dia vam caminar unes 5 hores.

a l'esquerra el Petit Vignemale

Refugi de Baysellance

L'endemà al matí vam sortir del refugi a 2/4 de 7 quan tot just començava a clarejar. Erem els primers. Tothom havia endarrerit la sortida per culpa del temps ennuvolat i enboirat. Nosaltres però, no ho vam fer perquè ens esperaven unes quantes hores de caminar més la tornada en cotxe. Així, al cap de dues hores i després de no veure res més enllà de 10 passes davant nostre, ens vam plantar al peu del Vignemale. Tota la pujada que es fa per la glacera va ser com caminar enmig del blanc. Blanc als peus, blanc al voltant.

La glacera d'Ossoue

Per acabar d'arribar a dalt només ens faltaven els 200 metres de grimpada, la qual no és especialment difícil, però cal mirar bé on poses les mans i els peus. Així que, ens vam treure els grampons, vam deixar el piolet, ens vam equipar amb el casc i cap amont.

Grimpada final

A mitja paret vam parar-nos a fer un cop d'ull a una de les coves que en Russell va fer excavar a finals del 1800. Vam continuar pujant i poc abans de les 9 erem a dalt del Vignemale. Podríem però, haver set a qualsevol altre cim. No es veia res. Boira i més boira. Envoltats de gris.

Cova Russell poc abans d'arribar a dalt

El cim

Després ens tocava la baixada. Desgrimpar, trepitjar tota la glacera amb punxes de ferro, passar per Baysellance, l' Horquette de Ossue, baixar dret fins al refugi de les Oulettes i acabar de baixar suaument i eternament fins al Pont d'Epagne, on hi vam arribar a 2/4 de 2. Ja només ens quedava la pallissa de cotxe.

Baixant per la glacera

La vall de Gaube vista des de la finestra del Colouir de Gaube

De l'excursió em quedo amb les sensacions que s'experimenten quan puges una muntanya. Tant li fa si no es veu res, el que sents és inexplicable. Concentració, precaució i molta euforia que anul·la el cansament. Al Vignemale... al Vignemale hi hauré de tornar. Hi tornaré. Amb més temps per dedicar a aquest semicercle de pics, a les seves crestes i a la omnipresent glacera.

dia 88

2008-07-31T17:42:00.006-04:00

Montardo

Si hi ha una muntanya que neixi amb força a la Val d'Aran aquesta és el Montardo. Quan passes per Arties la veus que s'aixeca allà lluny, al fons de la vall. I et crida. I no pots fer res més, que decidir que sí, que un dia d'aquests hi pujaràs.

Va ser el dimarts 22 de juliol. Vam pujar amb taxi fins a Pont de Rius. Aquí comença el corriol que porta al refugi d'era Restanca, on hi vam arribar després de 45-50 minuts. A l'esquerra del refugi surt el camí que s'enfila de valent fins al Lac deth Cap deth Pòrt, el qual s'ha de vorejar per anar a buscar el pedregam que condueix al Coret d'Oelhacrestada (3/4 d'hora des del refugi).

Descans, fotos, plàtan i tornar-hi. Després vam baixar una mica, però és millor no perdre massa altura, encara que no es trobi el camí natural fins més amunt. És millor anar pujant portant la cresta a la nostra esquerra. De seguida erem al collet des d'on ja es veuen els Montardos, el petit i el gran. Només calia encarar l'últim pendent. Al cap de cinc quarts d'haver surtit d'era Restanca vam fer el cim. Una muntanya preciosa, com moltes, com totes, però que té un valor afegit pel fet que des de dalt, sembla que puguis tocar l'Aneto i les Maladetes que per cert, encara s'hi veia molta neu, tota la cresta dels Bessiberris i el Comaloforno, el circ de Colomers,... i es clar, l'estany des Monges i el Lac de Mar i Vallarties amb el poble al fons, allà lluny, abaix de tot.

Lac deth Cap deth Pòrt amb el Coret d'Oelhacrestada

Estany des Monges

Montardo des del Montardo Petit

Aneto i Maladetes

Lac de Mar

Comaloforno i Bessiberris

dia 87

2008-07-30T11:33:00.004-04:00

Carlit

Pels incrèduls, els primers de juny vam quedar 3 dels 5 per anar a fer una de les nostres sortides. Jo feia anys que volia tornar al Carlit, espectacular muntanya de la Catalunya Nord. La primera vegada que hi vaig pujar va ser quan devia tenir uns 8 o 9 anys amb el meu pare i el meu uncle. Aquesta vegada hi anava amb en David i en Dani.

Vam anar-hi el dimecres 9 de juny. Vam quedar a les 6 i després d'un cafè vam dirigir-nos cap a Les Bulloses. Allà has de deixar el cotxe (si arribes més tard de les 7 del matí) i agafar un autocar que et porta ben bé a peu de presa. Vam començar a caminar entre pins i estanys fins a l'estany gelat on vam fer una parada.

Des d'aquí només queda l'últim tros, el més dret i el més divertit si vas pujant en línia recta per la cresta que porta al cim, sortint del camí fresat, perquè has de fer servir les mans alguna vegada en una grimpada molt fàcil.

A dalt ens hi vam estar un bon rato, mirant a tot arreu i aprofitant per dinar. El dia era esplèndid i les vistes llarguíssimes.

dia 86

2008-07-18T05:01:00.004-04:00

Trobades ludicograstronòmicoesportives

Com cada trimestre més o menys, suposo que per defecte professional, ens trobem els 5que vam fer el grup durant la carrera. Fem tot tipus d'activitats que nosaltres hem batejat com a trobades ludicograstronòmicoesportives. Doncs bé, ahir tocava i ens vam decidir per anar a menjar algo i després a fer un toc. Vam anar al König de St Fèlix. Aquí he de fer un petit apunt, m'encanta anar a menjar menjar guarro al könig però encara no havia anat mai a aquest König. A més, sempre i quan dic sempre vull dir sempre, demano un jacinto, unes braves i una cervesa. Ahir doncs, no podia ser menys. Quan els altres em vam preguntar què demanaria jo, vaig contestar que un jacinto la qual cosa va provocar que em miressin tots amb cara de què diu aquest ara! Total, ja em veus explicant que un jacinto és un entrepà de llom, cansalada i formatge, i que jo me'l faig xucar de tomata perquè li acaba de donar aquell toc que el fa grandíssim. Mireu si és gran, que el seu nom no surt a la carta i tothom sap què és un jacinto, tant clients com cambrers. Amb aquestes que arriba la cambrera, arriba el meu torn i és clar, convencut demano un jacinto i per sorpresa meva la noia no en tenia ni idea del que estava demanant. Es va quedar seca, jo cardat i els altres rient a manta.
Al final la cosa va acabar bé i jo em vaig poder menjar el meu jacinto, tot i que no me'l van portat xucat i tot i que abans vaig haver d'explicar a la cambrera què havia d'apuntar.

Per cert, no us perdeu les braves del König. Les millors que he menjat mai.

dia 85

2008-07-11T06:02:00.004-04:00

Ix!

No puc dir res més. Ja ho tinc tot dit. Som somnis... Aquests tius m'encanten. Feia temps que no es veia un grup amb una personalitat i una proposta tan forta i innovadora. Han d'exclatar, ens fan explotar.

Ix-Ràdio from ELEM3NTAL on Vimeo.

dia 84

2008-07-07T06:40:00.008-04:00

Doctor loft 05.00

Una estafa. 60 € pagats quan la gran majoria de gent va entrar amb invitació. Es veu que la organització es va posar a regalar entrades perquè si no hi havia 5000 persones mínim, REM es negaven a tocar. Us podeu imaginar quina cara se'ns va quedar quan ens en vam enterar. Nosaltres feia 2 mesos que teniem les entrades.
Però almenys vam poder disfrutar dels 4 gurps que vam veure. Val més quedar-se amb això, que no pas amb la cara de gilipolles per ser dels pocs que vam pagar per entrar.

The Pigeon Detectives_ un directe energètic, bones cançons i guitarres pop amb un cantant entre Robert Plan i el líder dels Who. Una bona sorpresa.
Editors_ impressionant. Era un dels grups que tenia ganes de veure a part dels REM. Un líder en estat de gràcia amb una veu potent i greu. Molt bones guitarres punxagudes i un bateria excel·lent. Cançons pop fosques que sedueixien des del primer acord. Boníssims.
Iggy Pop & The Stooges_ res a dir. Quatre tius de 61 anys (podien ser els pares del 95 % dels assistens d'ahir), que porten més energia a la sang que gent de 30. Tot un espectacle de punk rabiós dels anys 70 encara vigent avui. Sembla mentida.
REM_ genials. Un concert memorable, amb una posada en escena molt cuidada amb pantalles de fons on es projectaven imatges editades en directe. A destacar les cançons del nou disc i els grans èxits del grup com losing my religion, drive, man on the moon. Impressionant. Molt bon concert. En Michael Stipe, és un frontman únic. Només van tenir xiulets quan el baixista va deixar anar un viva españa per lo de la selecció veïna i per en Nadal. A veure quin dia comencen a explicar als artistes que el nostre país és Catalunya.

dia 83

2008-07-03T07:17:00.003-04:00

Rockdetuf

Des de fa termps que la revista de música més influent del nostre país i del país veí, si més no pels més in, que ja no aporta res al món musical.

Rockdelux han deixat de ser transgressors i oberts a noves propostes. Ara es dediquen a publicar articles de periodistes estrangers, a empastifar de publicitat les seves pàgines (diesel, braum, toyota, ray-ban, coca-cola, i un llarg etc.), a deixar que els patrocinin espais com la críticica de concerts (és el cas de ballantine's) i a recolzar grups que vesteixen com cal però que són dolentíssims (com els Zaragossans Tachenko) o grups amb noms diferents però que tots fan un d'aquests dos estils musicals: d'una banda els que sonen com Franz Ferdinand (ritmes sincopats, ballables, teclats,... els modrens) i de l'altra els que fan musica d'arrel tradicional (tradicional de Nord Amèrica, no fos cas).

no és cap luxe, ara tuf

dia 82

2008-06-10T16:48:00.007-04:00

Quimi Portet - Flors i violes

Un artista com pocs, que com que ja els ha fet es permet el luxe de fer el que realment li surt dels...
Aquesta cançó és una de les bones que té publicades en el seu segon disc en solitari (quan encara tocava amb EUDLF) hoquei sobre pedres, el mateix que conté la rambla.
A mi m'agraden molt més aquells discos que no pas els dos últims. Penso que ha passat de músic-poeta a se-me'n-va-l'olla-i-què? De totes maneres, ja tinc ganes de poder sentir les 3 noves cançons que té penjades al seu web. Força Portet!!!

dia 81

2008-06-03T15:51:00.003-04:00

Reunió

Per més que diguis que no vens per
descuit,
res serà com abans.
De fet,
sembla com si mai hagi set.

dia 80

2008-05-16T02:53:00.002-04:00

Love of lesbian - la niña imantada

Una molt bona cançó d'aquest grup de BCN, que com molts va començar a cantar en anglès i que ara s'ha passat al castellà. Què en penses tu?

dia 79

2008-05-07T04:56:00.002-04:00

Ernest Maragall / Jaume Bosquet

Els que el coneixem i l'hem tingut de professor sabem de què parla el conseller. No és massa normal trobar-se amb algú que es presenta a classe i escenifica un monòleg davant de tots els alumnes.
No em pregunteu com en Jaume ha arribat a orelles d'en Maragall però... sí, en Maragall parlant d'en Jaume Bosquet. Felicitats!

dia 78

2008-04-29T08:45:00.005-04:00

Ix!

Avui surt al punt la notícia que Ix! acaba de treure el seu primer disc. He fet el xafarder al seu myspace. M'agrada la imatge. La imatge en un grup és part important del tot. M'agrada que per moderns que siguin cantin en català (sí, sempre reivindico). M'agrada com sonen. M'agrada que s'ho creguin. Visiteu-los i escolteu un parell de cançons.

http://www.myspace.com/ixcadaques

dia 77

2008-04-18T02:46:00.004-04:00

Sr.chinarro

Antonio Luque acaba de treure un nou disc, Ronroneando.
Continua la recerca partint del treball anterior.
A mi em continua agradant.

Visiteu el seu myspace i escolteu alguna cançó. Senzillesa d'estructures musicals i contundència narrativa.

http://www.myspace.com/srchinarro

dia 76

2008-04-09T05:06:00.004-04:00

All Blacks

Sempre m'ha cridat l'atenció i m'ha agradat l'escenificació d'aquesta dansa de guerra maorí. Quan els All Blacks fan el Haka abans de cada partit impressiona. Acolloneix. Fa posar la pell de gallina. És una molt bona mostra de respecte i tradició i d'intimidació del rival.

La traducció:

Moro! Moro! Visc! Visc!
Moro! moro! visc! visc!
Aquests és l’home pelut (= valent)
que va portar el sol
i el va fer brillar un altre cop.
Un pas cap a dalt!
Un altre pas cap a dalt!
Un pas cap a dalt, un altre...
El sol brilla!

dia 75

2008-04-03T04:53:00.007-04:00

L'escola i els horaris

Sempre he cregut que l'escola no ha de ser un aparcament de mainada. Un edifici on una colla de pedagogcs vocacionals (o no tant) se'n cuidin dels nens durant les hores que els seus pares són a treballar. Més aviat, crec en una escola on els nens van a aprendre. Fins aquí podríem estar-hi tots més o menys d'acord.
El problema apareix quan un vol portar la seva filla a una escola determinada, l'escola del seu poble però... ai festa! Resulta que aquesta escola no té servei d'acollida matinal, ni tampoc organitza cap tipus d'activitat extraescolar a partir de les 5 de la tarda.
Com ens ho hem de fer? Dos pares, una filla, dues feines, dos horaris laborals diferents i una escola que treballa de 2/4 de 10 a 5.

Com es pot permetre el luxe un poble petit de no posar facilitats als seus habitants, si el que vol és, com diu, ser normal?
Com es poden permetre el luxe les institucions municipals de no recolzar i cuidar els que han de ser els seus futurs habitants?

No tranquil, la gent s'ajuda uns als altres. D'això es tracte si vius en un poble. Que jo ho tinc mal entès. Agafes la teva filla i la portes a les 8 del matí a cal veí. I un cop a la setmana li portes una coca i en paus. Qui s'ho creu això? Qui s'ho empassa? Per un dia pots comptar amb el veí, només faltaria. Ara, tota la vida escolar d'una nena que anant bé serà de 9 anys?

No entenc com des de l'Escola, l'Ajuntament i l'Ampa no es fa res per buscar sol·lucions. Tampoc entenc els pares que mai han fet aquesta demanda. Com s'ho han fet fins ara? Portant com dèiem el fill a cal veí o és que no treballen? O és que han fet la demanada però com que eren pocs els interessats, no s'ha pogut tirar endavant? Si és així encara ho entenc menys.
Que m'ho expliquin si us plau, i si pot ser quedem a les 8 del matí.

dia 74

2008-04-01T02:56:00.003-04:00

Delirium Tremens - Ikusi eta Ikasi

Algú se'n recorda. Anys de Ràdio Besalú, anys de delineant. Punk rock des del País Vasc. Encara m'agrada aquesta cançó... Ikusi eta Ikasi.

dia 73

2008-03-12T03:56:00.006-04:00

The Cure

Dilluns 10 de març vam anar a veure els Cure al Palau St Jordi de BCN. Hi ha via molta gent. Entre nosaltres vam decidir que hi devia haver entre 15 i 20 mil persones. (Ja sabeu que les xifres ballen segons qui informi).

El concert va durar 3 hores. Dues de repartori més una altra de bisos. Van tenir temps de repassar els temes clàssics com A Forest, Friday I'm in love, Lullaby, Boys don't cry, Killing an arab,... cançons de discos més recents i algunes cançons del que serà el seu nou disc que ha de sortir al maig. Si pagues 45 €, com a mínim que duri. Ara, la qualitat va estar en el que van tocar i com ho van tocar. Impressionant!!! Bateria, guitarra i baix, i res més. Bé, i la veu i la guitarra del mestre Robert.

Es van trobar a faltar els teclats en algunes cançons més fosques i lentes però al final se'n van sortir amb molt bona nota. Els hi poso un NOTABLE. Tenen un directe gegant. Sense parafernàlia. Auster. Res de grans escenaris amb passarel·les pel lluiment de l'estrella. Músics, amplis i una pantalla darrera on s'hi projectaven imatges. Que no parin.

dia 72

2008-03-06T03:53:00.003-04:00

Mishima - Miquel a l'acces 14

M'agrada aquesta cançó i aquesta veu profunda i greu del xicot de la Flora Saura, que també m'agrada. M'agrada que després d'uns quants anys cantant en anglès s'hagin passat al català. No serà per la influència de la Flora??

dia 71

2008-02-26T03:45:00.005-04:00

DesapArèixer

S'intueixen les llums de
Fontrubí,
si el dia és clar,
és hivern
i apuntes bé a prop
del Cos.

Vull la vida de Fontrubí.

Vull la vida de Fontrubí.

dia 70

2008-02-20T08:47:00.004-04:00

El Inquilino Comunista

Un bon grup dels 90, el qual els entesos es dedicaven a desqualificar (i ara a reivindicar) perquè suposadament plagiaven a grans referents com Sonic Youth o Pavement. Des de Getxo em continuen agradant.

dia 69.1

2008-02-04T09:45:00.001-04:00

A Argelaguer estem en obres. Ens estan aixecant la carretera per fer-la nova. Molt de remanament a fi de bé.
Ara, des de l'època de les vies romanes, el sistema de construcció de carreteres no ha pas canviat gaire.

dia 69

2008-02-04T09:02:00.001-04:00

Una prova per poder visualitzar un àlbum fotogràfic. En aquest cas, unes fotos de la Garrotxa des de l'aire.

PARAPENT

dia 68

2008-01-31T03:50:00.000-04:00

Navata

A mig camí.
A prop del mar i la muntanya,
al peu del Mont.

On encara hi bufa el vent

i es veu l'aigua i la neu.

dia 67

2008-01-25T09:44:00.001-04:00

Ei,

per què no mulles les teves paraules amb

gotes d'humor?

dia 66

2008-01-16T09:47:00.000-04:00

All Sparks - Editors
Una molt bona cançó d'un grup que he descobert fa pocs dies i del qual em penso comprar algun disc. Els trobo molt interessants. Una barreja de rock sinistre i pop. El que m'agrada. Es queden lluny però de l'inèrcia de COMANEGRA

dia 65.1

2008-01-10T06:08:00.002-04:00

Inèrcia COMANEGRA

Després d'una quants dies i varis intents, aquí teniu una de les cançóns que formaran part del disc de COMANEGRA.
Aquesta no és pas la versió definitiva, segur que canviaré alguna cosa que no m'acaba de convèncer i hi afegiré la lletra.
De moment serveix per anar fent boca. Senyores i senyors amb vosaltres COMANEGRA a l'entrada del dia 65.

dia 65

2008-01-10T06:05:00.001-04:00

dia 64

2008-01-09T04:56:00.000-04:00

dia 63

2007-12-30T12:25:00.000-04:00

Una dona

Fart de la gent que xerra.
Que s'emplena la boca
d'espines,
per escopir-les
després,
per fer-les caure sobre una altra
pell.

Per quan el silenci?

dia 62

2007-12-25T07:46:00.000-04:00

Bona Nadal i Bon Any.

Una bona cançó per celebrar-ho. Una cançó que traspua bon rotllo per tots costats. Impressioannt. El millor disc d'en Paul Simon: GRACELAND, interpretat en directe des de Central Park NYC.

dia 61

2007-12-03T09:01:00.000-04:00

TV3, la seva

Després de l'èxit de la manifestació pel Dret a Decidir de dissabte passat, em vaig posar de mala llet. I és que no pot ser, que la TV del nostre país (TV3) no obri les notícies del vespre amb les nostres notícies i s'ocupi primer de l'assassinat d'ETA. Em sap molt de greu però d'assassinats n'hi ha cada dia a moltes parts del món. No pot ser que quan fem alguna cosa ens deixin per segon plat. Em vaig indignar.

Aquesta TV cada dia és més espanyola i menys catalana.

Per quan unes notícies en les que s'hi opini i no només ens informin?

Per quan una programació amb continguts clarament catalans?

Per quan una TV amb gent que es mulli?

Amb Catalunya Ràdio, la ràdio Nacional de Catalunya, NO en fem PROU.

dia 60

2007-11-28T08:56:00.000-04:00

Pujol, que fàcil que ho té ara

Si no ho he entès malament, ara resulta que en Pujol diu que sí, que pot ser es van equivocar aprovant l'Estatut de Sau del 79 i que segurament també s'han equivocat tirant endavant el nou Estatut que per mala sort ara ens aprovarant.
Si no s'és valent quan toca, val més la pena callar i no dir res.

dia 59

2007-11-27T09:43:00.000-04:00

Sr. Chinarro "Del monton"

No és pas de les més bones que té l'Antonio Luque, però sí que enganxa com a bona cançó pop. A més, el vídeo val la pena.

dia 58

2007-11-26T08:56:00.001-04:00

BTT a Oix

Ahir vam anar a fer una marxa a Oix amb Btt. Val la pena només per el recorregut i per les fantàstiques vistes de l'Alta Garrotxa que mai em cansen. Feia molta ferd però quan fas alguna cosa que t'emplena... qui se'n sent.

Passant prop del Bestracà.

El Comanegra camí de Pera.

dia 57.1

2007-11-23T09:37:00.000-04:00

No podien faltar. Sonic Youth tocant Diamond sea en directe. Una cançó rodona. La base rítmica és perfecte.

dia 57

2007-11-23T03:55:00.000-04:00

Gorillaz - Feel Good Inc.

M'encanta aquesta cançó i aquest vídeo. M'agrada la idea del grup. En principi els músics del grup són aquests dibuixos. Qui grava en realitat és en Damon Albarn, ex-cantant de Blur.

dia 56

2007-11-08T06:14:00.000-04:00

Un bon vídeo d'animació. Molt original.

dia 55

2007-10-30T08:23:00.000-04:00

Mont Perdut i Punta Escaleras

Ja fa uns quants dies d'aquesta excursió però val la pena explicar-la.

Pujar al Mont Perdut sempre és gratificant per la zona del Pirineu on es troba, per lo guapo que és el camí i per la màgia d'aquesta muntanya. Relament un cop a dalt, tens sensació d'està enfialt molt enlaire. No sé què se sent des de més amont però ha de ser collonut.

Des de Cuello Gordo, la Vall d'Ordesa i Las Tres Soroes, amb el Mont Perdut al mig

Vam sortir des de Cuello Gordo on vam arribar-hi amb autocar (17 €). Des d'aquí i després de 2 hores arribem a l'altura del Refugi de Gòriz. Vam enfilar la ruta normal fins a 2500m on ens vam desviar a la dreta per anar a trobar la ruta que passa per Punta Escaleras.

El Mont Perdut des de Punta Escaleras. Les esquerdes a la paret ens marquen el camí per guanyar als escalons.

Aquesta ruta és deserta. No hi passa ningú suposo perquè cal superar uns quants ressalts (o escalons) no gaire importants tret d'un, l'últim. L'última paret fa uns 13-15 m verticals i la veritat és que sort que erem uns quants i que es puja mig encaixonat entre roques. Un cop superada ja només queda acabar d'arribar al cim. 5 hores de pujada.

L'últim escaló, el més díficil.

La ruta de la Punta Escaleras, la van fer servir els primers a coronar el Mont Perdut perquè no es van veure en cor de baixar per la ruta de pujada, la que puja directe per la Escupidera.

La Escupidera des del Lago Helado.

Per baixar vam agafar el camí normal, aquest molt massificat. La Escupidera impressiona. Realment no t'equivoquis que te'n vas. Hi havia molta neu, sort dels grampons. Un cop al Lago Helado, cap avall direcció al refugi i d'aquí cap al Cuello Gordo disfrutant de les vistes sobre la Vall d'Ordesa. 9 hores totals d'excursió (5 + 4).

dia 54

2007-10-29T08:38:00.000-04:00

Un bon número per celebrar. Avui dia 54.

The Cure-Just Like Heaven

Recordeu: des del Soterrani... Massafressa.

pEr cErt, jA tEnIm lEs cAmIsEtEs dE lA prOdUctOrA EL SOTERRANI.
mErcI AlbhErt. sI En vOlEU UnA nOmÉs hO hEU dE dIr. sUrtEn A 7€.